Durant les Jorandes vam tenir la col·laboració de l’Anna Iglesias, una mestra amb molta experiència que actualment assessora i orienta famílies i educadors. Concretament té un bloc (www.orientarfamilies.wordpress.com) on hi podeu trobar casos concrets sobre tot tipus de temes educatius.
Concretament el divendres passat ens va oferir una xerrada molt interessant sobre autoritat i límits, que la Cristina va resumir així:
• L’autoritat la tenen els pares i educadors, doncs son els que saben el que s’ha de fer, però s’han de creure que ho saben.
• Has de funcionar com a director del grup i saber fer sortir els potencials de cadascú.
• Un educador infantil o un pare fa la funció com de guàrdia urbà, dirigint el trànsit i posant ordre.
• Sempre comuniquem ni que no tinguem intenció de fer-ho.
• La comunicació no verbal informa més que la verbal
• La capacitat d’empatia ens permet entendre més les necessitats i els perquès dels comportaments de la mainada. Hi ha pares i mares que interpreten des de la desconfiança els comportaments de les seves criatures, ”Ho fa per posar-me nerviós” no és gens empàtic.
Eines per imposar autoritat:
• Hem de partir de que els nens petits no entenen el llenguatge verbal ni els raonaments. Per tant acostumen a sentir un rotllo sense entendre res.
• Els missatges han de ser curts i concrets. Millor dir “NO” que “ves en compte…” Com que va bé no abusar del no, alternar amb altres tècniques d’avís. Millor l’avis descriptiu que no ple de reflexions, que dificulten la comprensió del missatge
• Per aturar un comportament cal fer servir una expressió sobtada., un to d’avis.
• La gestualitat és el més important, si l’estàs renyant i li somrius, no entén que el renyes. Si fas cara d’espantat, entén que alguna cosa no va bé.
• La mirada ho diu tot i ho diem sense saber-ho. Quan tenim un nen que no ens cau bé el rebutgem inconscientment, per tant caldrà tractar aquests nens amb dosis dobles d’atenció.
• Els pares no entenen que els nens volen jugar i són espontanis. Davant d’una prohibició cal presentar una alternativa: preparar l’últim calaix de la cuina amb objectes de cuina i alguna joguina pel nen i anar-los variant millor que no deixar-lo entrar a la cuina.
• Davant d’una agressió entre els nens cal allunyar al nen del lloc on estava i no donar-li allò pel que estava lluitant.
• Posar un cartell de prohibit ( senyal) a les coses que no volem que toquin,perquè facin una interpretació d’un codi, la retenció d’una imatge abstracta amb un contingut concret o també ho podem tapar amb un drap i ja no hi pensaran.
• Cal: no demanar impossibles, ser coherent i posar-se a la seva alçada física (Recordar que el nen és petit i et veu gegant ) cal recordar la importància del contacte visual per garantir que el missatge arribi..
• Ser constant, no puc canviar una norma perquè jo estic cansat.
• No utilitzar la por i el càstig, millor elogiar i donar-los atenció.
• En el període d’adaptació donar complicitat, seguretat i acollir.
• Per endreçar ajudar-los donant ordres i dirigint el que han de fer, podem utilitzar jocs i cançons, però mai endreçar nosaltres sols.
• Saber dir les coses jugant i cantant.
La pipa, consells per donar als pares:
El teu fill no és capaç com qualsevol altre nen normal de deixar la pipa?
Que l’utilitzi només per dormir.
Quan la llencem o donem ha de ser amb el consentiment del nen.
Fer un intercanvi per una cosa que li agradi molt. Canviar la pipa de nen petit per una cosa de nen gran que li faci il·lusió.
Ella ens recomana un llibre imprescindible:
“Com hem de parlar perquè els fills escoltin, com hem d’escoltar perquè els fills parlin.“ Ed. Medici.
Read Full Post »
CFGS Educació Infantil 