Feeds:
Entrades
Comentaris

Bombolles

Fa un dies a l’assignatura d’Expressió vam parlar de la poesia com una activitat afavoridora de l’expressió oral. Cadascú va buscar i recitar un poema, però per començar vam escoltar una bonica poesia de Joana Raspall, i que enguany Toni Xuclà ha versionat en el seu disc “De poetes, cançonetes”. El poema tranformat en cançó es diu Bombolles i això vam fer mentre la vam escoltat i cantar, bufar bombolles!

Mireu com vam gaudir!

Aquest és el poema de Joana Raspall:

Bombolles

Vine a fer bombolles,
que tinc un tassó
ple d’aigua i sabó.

Mira com voleien
i brillen al sol
tot fent tornassol!

Si la més bonica
proves d’agafar,
se’t fon a la mà…

I et quedes en dubte
de si l’has bufat
o ho has somniat!

I aquest el videoclip de la cançó de les Bombolles de Toni Xuclà i Sara Terraza.

Frases educatives

A l’assignatura de Didàctica i Currículum vam fer uns cartells educatius molt interessants amb frases cèlebres que ens donéssin a reflexionar sobre l’educació.

Castanyada a la Censada

Els alumnes de CFGS d’educació infantil hem celebrat la castanyada!

Cada any els alumnes de 2n celebren aquest dia en els seus centres de pràctiques mentre els alumnes de primer anem tots junts al bosc. Una divertida manera de poder gaudir de la natura i celebrar una festa tradicional, acompanyats de jocs, contes i cançons.

Enguany hem anat a la Censada amb els alumnes d’Infantil, una casa de colònies situada prop de Sta. Margarita de Montbui envoltada de bosc. Al principi del matí vam fer una caminada acompanyant els alumnes de P3 amb els que vam compartir algunes danses i cançons. Després ens vam separar i vam realitzar les activitats que cada petit grup havia preparat: vam provar els fruits de la tardor, vam fer la descoberta pel bosc, vam riure amb el conte de la Castanyera i sobretot vam cantar moltes cançons!!!

Va ser una manera diferent de trencar amb les activitats de classe, aprendre a través de la natura i fer molta pinya!

La família

Aquest trimestre els alumnes de 2n de CFGS estem treballant la família, el primer agent socialitzador de l’infant, encarregat de cobrir les seves necessitats però també de donar-li una educació.

Vam començar buscant una definició adequada i vam seguir treballat la seva evolució i les tipologies de família, inclús hem dibuixat la nostra i hem fet un mural! Ara ens hem detingut a parlar sobre l’educació que es dona a casa, doncs com s’acostuma a dir: cada família és un món. Sabíeu que hi ha 4 tipus d’estils educatius? Segons la teoria de Maccoby i Martin les famílies es poden dividir en democràtiques, autoritàries, permissives i negligents. Per tal de comprendre cada estil ens hem separat en grups, a través dels quals buscarem i plantejarem exemples que ens ajudin a aproximar-nos-hi.

Com a futurs educadors cal entendre la important tasca educativa que tenen els pares, i buscar el millor model per orientar-nos junts en aquest camí, doncs cal que família i escola treballin plegats per convertir aquest infants en grans personetes!

Si us agraden aquests tems i esteu buscant els millors models educatius us recomanem alguns títols:

  • Ámame para que me pueda ir de Jaume Soler. Ed. RBA Libros
  • Com hem de parlar perquè els fills escoltin i escoltar perquè els fills parlin d’Adele Faber. Ed. Medici.
  • Educar sense cridar d’Alba Castellví. Ed. Angle.

 

 

 

La Prova d’Aptitud Personal (PAP), l’examen addicional a la Selectivitat que hauran de superar els estudiants que vulguin accedir als graus d’Educació Infantil i Primària a Catalunya, va prenent forma. Aquest dimecres 2.700 alumnes de primer curs d’aquests estudis s’han sotmès a una prova pilot que ha de servir per acabar d’ajustar uns exàmens que està previst que s’implantin el proper mes de juny. (Al final d’aquest text es poden consultar íntegrament els documents amb el contingut de la prova).

L’objectiu de la PAP és augmentar el nivell d’exigència en l’admissió dels estudiants a les carreres d’Educació Infantil i Primària de totes les facultats que les ofereixen, siguin públiques o privades. A més de superar les clàssiques Proves d’Accés a la Universitat (PAU) –la popularment coneguda com a Selectivitat, que inclou bona part de les matèries del Batxillerat–, els futurs mestres hauran de superar un exàmen que constarà de dues parts: una de competència comunicativa i de raonament crític (de dues hores de durada), i una de competència logicomatemàtica (de 1.30 hores de durada).

Pel que fa a la primera, inclou exercicis de comprensió lectora, capacitat de síntesi i expressió escrita –tot a partir de l’anàlisi d’un article–, i d’identificació i correcció d’errors de normativa lingüística. La segona part consta de 25 exercicis relacionats amb la competència logicomatemàtica. Per superar la prova els estudiants hauran de treure un cinc (sobre deu) de mitjana entre les dues parts, sempre que cap d’elles hagi estat suspesa amb menys d’un quatre.

El director general d’Universitats, Josep Pallaràs, ha expressat que amb aquests nous criteris d’accés als estudis d’Educació, a més d’apujar el llistó dels futurs mestres, es vol “emetre un missatge a la societat perquè col·labori a incrementar el prestigi de la professió docent, una qüestió essencial en qualsevol societat democràtica avançada”. Aquests canvis s’emmarquen dins el Programa de millora i innovació en la formació dels mestres (MIF), que des del 2013 busca actualitzar els estudis de Magisteri per millorar la professió docent.

De fet, aquesta no és la primera mesura que s’aplica per endurir l’accés als estudis d’Educació Infantil i Primària. Ja fa dos anys que als qui volen entrar a aquestes carreres se’ls exigeix que obtinguin un cinc de mitjana entre les proves de català i castellà de la Selectivitat (i un mínim d’un quatre en cadascuna d’elles).

Amb la prova pilot el que es pretén és ajustar el nivell o la durada dels exercicis en funció dels resultats d’aquest dimecres, que es coneixeran al novembre.

Més informació aquí.

Visionat de documentals

La nostra societat fa temps que es qüestiona el model educatiu de les escoles i intenta enmirallar-se en altres sistemes com el finlandès. Alguns centres ja han començat a canviar les seves metodologies i això és el que ens hem plantejat aquesta setmana a l’assignatura de Didàctica, cap on va l’educació?

Després de veure alguns reportatges dels sistemes educatius que estan més ben posicionats en l’informe PISA, com Korea del sud i Finlàndia 1/ finlàndia 2, també hem pogut veure com estan canviant les metodologies en el nostre territori.

 

 

Muchos padres y madres se encuentran con que sus esfuerzos educadores no tienen el resultado deseado.

El problema es que sus hijos están sometidos a distintas influencias

Esta semana he estado en la comarca del Vallés, en Barcelona, con motivo de la inauguración del curso escolar. Me parece la fiesta de la posibilidad y de la esperanza. Esta sección también comienza un nuevo curso. Vuelvo a afirmar mi convicción de que podemos tener un sistema educativo excelente en el plazo de cinco años, y también de que España, que perdió el tren de la Ilustración y el de la Industrialización, puede perder ahora el tren de la sociedad del aprendizaje, y convertirse en el bar de copas de Europa.

Sin duda, les habrá extrañado el título de este artículo. Hace referencia a un libro que produjo un gran revuelo en Estados Unidos, y que Steven Pinker, uno de los más respetados psicólogos del mundo, consideró que “cambiaría la historia de la psicología”. Se tradujo al castellano con el título ‘El mito de la educación’, y el subtítulo: “Por qué los padres pueden influir muy poco en sus hijos”. La tesis de la autora, Judith Rich Harris, es que las dos influencias determinantes en el proceso educativo de los niños son los genes y el grupo de iguales. La devaluación de la influencia de las familias y de la escuela produjo, como era natural, la protesta airada de muchos expertos.

El libro me parece interesante porque llama la atención sobre la complejidad de la actividad educadora, en la que intervienen fuerzas muy diferentes que deberíamos saber coordinar. Hace dos siglos y medio,Montesquieu escribió en ‘Del espíritu de las leyes’ una frase que describe esta situación: “Recibimos tres educaciones distintas, si no contrarias: la de nuestros padres, la de nuestros maestros y la del mundo. Lo que nos dicen en la última da al traste con todas las ideas adquiridas anteriormente”. Hay que tener en cuenta, además, que la educación del ‘mundo’ influye en los padres y en los docentes, por lo que es extremadamente fuerte.

El nivel socioeconómico y cultural de las familias, la presión de los iguales y la cultura ambiente tienen en conjunto mayor relevancia

Muchos padres y madres se encuentran con que sus esfuerzos educadores no tienen el resultado deseado. Oímos con frecuencia la queja: “¿Pero qué he hecho mal?”. Probablemente nada, porque sus hijos están sometidos a otras influencias muy poderosas. La escuela es una de ellas, pero tampoco es omnipotente. Su impacto no es el más importante en la educación del niño. El nivel socioeconómico y cultural de las familias, la presión de los iguales, la cultura ambiente tienen en conjunto mayor relevancia. Cuando decimos que “para educar a un niño hace falta la tribu entera”, nos estamos refiriendo a estas interacciones. Problemas como el fracaso escolar, el acoso en las aulas, el consumo de alcohol y drogas, el uso excesivo de móviles, la responsabilidad personal y la búsqueda de la excelencia son fenómenos definidos por múltiples factores.

Es necesaria una universidad para padres

Este es problema que queremos tratar en el próximo curso de la Universidad de Padres. Con nuestros programas, ayudamos a los padres en la educación directa de sus hijos, pero debemos también favorecer su protagonismo en la educación indirecta, es decir, a través de los entornos que influyen en los comportamientos de niños y adolescentes: la escuela, los amigos, el barrio, la comunidad. Todos esos elementos forman el ‘sistema educativo’, del que el ‘sistema escolar’ es solo una parte. Por eso, un gran pacto educativo debe ser expansivo e ir más allá de un pacto escolar.

Así lo hemos explicado en los Papeles para un pacto‘. Estamos intentando que los padres colaboren entre ellos, cooperen mejor con las escuelas, y presionen para que el entorno sea beneficioso para sus hijos. Iniciativas como las comunidades de aprendizaje o las ciudades que protegen a sus adolescentes (las ‘assets building communities’) son ejemplos que nos gustaría fomentar. Necesitamos construir una buena ‘tribu educativa’. Hay unos factores de protección que mejoran las expectativas de todos los niños y jóvenes. Unos dependen de la familia, otros de la escuela, y otros de la sociedad. Trabajamos para fortalecerlos, y queremos apoyarnos en las familias porque son las más interesadas en que funcionen. Por eso, pedimos su colaboración. Pinche aquí para ir a nuestra web.

El Confidencial, 20 de septiembre de 2016

Font