Estivill vs Dormir sin lagrimas

El sueño es una cuestión que inquieta mucho a los padres, y son muchos los especialistas que han abordado el tema, siendo sus opiniones de lo más dispares.

Por un lado, están los métodos que consideran que los niños tienen que aprender a dormir solos. El estandarte de esta corriente es el libro ‘Duérmete Niño’ de Eduard Estivill y Sylvia de Béjar. Recomienda establecer una rutina para irse a dormir, y posteriormente el niño debe quedarse sólo en su habitación, incluso aunque llore. En este caso, para entrar a consolarle, el libro establece una tabla de tiempos de espera.

Por otro lado, están los que consideran que no hay que enseñar a dormir a los niños, que “los bebés ya saben dormir desde antes de nacer”, tal y como plantea ‘Dormir sin lágrimas’, de la doctora Rosa Jové. Esta autora considera que no se debe desatender el llanto de un niño. Por lo tanto, recomienda el colecho (dormir con los padres) y lactancia materna a demanda.

1. Duérmete niño La principal crítica que recibe este método es que hay que dejar llorar al niño. Muchos opinan que es ocasionarle un sufrimiento innecesario que puede acarrear problemas posteriores (miedos, inseguridad…) Otra cuestión que plantea dudas es que es un método bastante estricto en su forma de aplicación. Se le tacha de frío en la manera de consolar al niño cuando llora en la cama (no permite tocarle y cogerle, sólo hablarle), aunque en alguna entrevista posterior el autor ha manifestado que cada familia puede adaptarlo.
2. Dormir sin lágrimas No todas las parejas llevan bien lo de dormir con su hijo. La pareja necesita su momento de intimidad, y no me refiero únicamente a las relaciones sexuales (que son muy importantes), sino también a la comunicación en la pareja. Para muchas parejas éste es el único momento del día en que están tranquilos y relajados para contarse sus cosas.

Fuente:

http://www.elmundo.es/yodona/2007/10/11/babyblog/1192100922.html

Buscant informació sobre el tema anterior he trobat aquest vídeo d’Eduard Punset del programa REDES: el cerebro del bebé. El qual a part de parlar sobre el son dels nadons, també parla sobre la comunicació, l’afectivitat… i com d’importants són els primers anys de vida.

Read Full Post »

Penjats@internet

Ahir al vespre al 30 minuts van fer un programa molt interessant sobre una nova addicció, les noves tecnologies. La veritat és que és un documental molt interessant sobre l’ús que avui en dia estem fent d’aquests recursos que estan canviant les nostres relacions socials. Sobre aquest punt hi ha una part molt curiós al minut 23.

http://www.tv3.cat/videos/4612751/Penjats@Internet

Read Full Post »

Un currículum molt creatiu

Ja fa alguns dies que vam acabar les classes i ara molts ja esteu de vacances o a punt per fer-les.

Com que no us he tingut per classe no m’he inspirat per escriure en el bloc, però avui m’ha arribat a les mans un vídeo molt interessant i del qual s’en pot treure molt suc.

Doncs bé, les últimes línies que vaig escriure va ser per expressar l’èxit i la satisfacció de la graducació de 2n. Justament d’allà vau sortir gairebé una cinquantena de persones amb el títol d’educador, però els camins que heu triat han estat diferents, alguns esteu esperant resposta per entrar a la universitat i d’altres esteu enviant currículums per llars i escoles.

Doncs d’això us vull parlar avui, els currículums els hem après a fer d’una manera molt concreta i estructurada, però en aquest món amb tanta competència de vegades s’ha de ser més creatiu per tal que s’adonin del teu valor afegit. Doncs això és el que ha fet una professora de ciències per donar a conèixer les seves ganes de treballar. Espero que us agradi i pogueu agafar-ne idees:

 

Read Full Post »

AUTISME: MARIA I JO

L’Anna, una de les alumnes de 1r ens ha fet saber que el dimecres, el dia del gran partit, també van fer un interessant documental del qual ja coneixem la seva protagonista: la Maria, una noia adolescent amb autisme. En aquest documental s’explica una mica la seva vida i concretament les vacances amb el seu pare.

Aquí us deixo el link i la seva ressenya:

Maria i jo

La Maria viu amb la seva mare, la May, a Canàries, a 3.000 quilòmetres de Barcelona, on viu el seu pare Miguel Gallardo. A vegades, el Miguel i la María se’n van junts de vacances a passar una setmana a un resort del sud de Gran Canària, un escenari una mica inhabitual que no sol acollir entre els seus hostes a un pare sol amb una filla de catorze anys que pateix autisme. Aquesta és la història d’un d’aquells viatges, i sobretot, un relat original i ple d’humor, ironia i sinceritat sobre com es conviu amb una discapacitat.

Un documental produït per BAUSAN FILMS SL i PELIS CHULAS SL, en coproducció amb TVE i producció associada amb TELEVISIÓ DE CATALUNYA i la Fundació Orange, amb la participació de CANAL .

Read Full Post »

Notes d’educació

Avui hem vist a classe un documental sobre l’educació a Finàndia i  EEUU en comparació amb el model de Catalunya. Els seus autors el descriuen així:

“Finlàndia és dels pocs països que semblen haver trobat un model educatiu a mida. Països com els Estats Units busquen una fórmula per remuntar resultats. Quin és el camí de Catalunya?”

Per veure’l prem aquí.

 

Com has vist el documental? Quina és la teva opinió?

Sigues crític i deixa el teu comentari.

Read Full Post »