Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘educació’

Avui ha estat una jornada de vaga i manifestacions arreu del territori català. Un dia per palès el malestar de la societat enfront a les retallades que han fet a educació i que provocarà molt canvis de cara els curs vinent.

Això ens fa plantejar molts dubtes, i que estudiants, famílies i docents visquin en una incertesa de cara el futur dels joves i infants.

 

Us deixo amb una de les notícies de la jornada d’avui:

Milers de persones han sortit al carrer per protestar contra les retallades a l’ensenyament

Famílies amb nens, estudiants i universitaris han recorregut el centre de Barcelona enmig d’un ambient festiu i reivindicatiu. L’organització eleva la xifra de manifestants a 150.000 mentre que els Mossos la rebaixen a 25.000

LAURA DÍAZ-ROIG

Milers de persones han sortit al carrer aquest dimarts per protestar contra les retallades en l’àmbit de l’educació. Les manifestacions han tingut un ambient festiu, amb famílies amb nens, estudiants de secundària i molts universitaris, disposats a mostrar el seu descontentament amb les retallades que afectaran l’educació. En algunes de les pancartes que portaven els manifestants s’hi llegeien consignes com “Davant la dictadura de la por, protegim l’educació” o “Amb dues carreres i pelant peres”.

Font: Ara

Read Full Post »

Avui la Pat m’ha fet arribar aquest interessant article d’un bloc anomenat el “Cafè pedagògic” que ja l’he inclós entre la llista d’enllaços interessants. El cert és que és un article molt realista i que fa pensar molt, i als que aviat començareu a treballar en aquest món o ja ho heu fet, potser us hi sentireu identificats. En fi, molt interessant, no us el perdeu!

Tot i el títol, que ningú es pensi que aquest article és una decàleg de formes i maneres d’abandonar la professió. Crec que, si aquest fos l’objectiu del text, potser no caldria ni escriure’l perquè la millor manera d’abandonar la professió és, simplement, abandonar-la. L’objectiu, per tant, és exposar una reflexió personal sobre una qüestió important i és que, en moltes ocasions, ens pensem que per exercir com a mestres el més important és la formació o títols adquirits i, per davant d’això, existeixen altres coses.

M’explico.

Quan estudies la carrera t’omplen el cap d’intencionalitats educatives. Has d’ensenyar el que exposa el currículum, però també has d’ensenyar valors de tot tipus. No ens podem oblidar tampoc dels famosos hàbits de salut, de treball i d’estudi. Això es tradueix en una obligació professional d’ensenyar als infants a ser respectuosos, educats, concentrats, dinàmics, participatius, cooperatius, motivats, actius, autònoms, afectius, expressius, empàtics, ecològics, coeducatius, raonables, creatius, originals, responsables i , fins i tot, que desenvolupin l’esperit crític i superin les competències bàsiques amb un èxit aclaparador. Per fer-ho et donen una munió de metodologies, tècniques, programes d’estudi, experiències, activitats, recursos, objectius,  enciclopèdies pedagògiques, coneixements psicològics, manuals, llistats de trastorns dels infants, llistat de trastorns dels mestres, llistat de trastorns de les famílies i, fins i tot, alguns prejudicis que et diuen que et seran molt útils per a començar a adobar-te en el “camp de batalla” que se suposa que és una escola.

D’aquesta manera finalitzes la carrera no saps si molt contenta o espantada o trista…i decideixes estudiar encara una mica més perquè no ho acabes de veure gaire clar tot plegat i potser necessites algun llistat més de trastorns, per exemple, els trastorns del psicopedagog.

Finalment, trepitges la primera escola i, des del minut 1, et poden passar dues coses. La primera és que te n’adonis que res del que has estudiat et serveix. Si et passa això de seguida comences a pensar que necessites estudiar molt més i que, molt probablement, allò que et manca ho van estudiar a classe aquells dies de primavera que tu vas decidir quedar-te a la gespa de la facultat parlant sobre la vida amb algun company o companya. Penses que podries trucar a aquest company o companya i preguntar-li si ell o ella se senten igual que tu. Després d’uns dies d’incertesa ho fas, truques al teu company i companya i resulta que els teus sentiments i els seus són exactament iguals. Així que comences a estudiar alguna cosa més amb la confiança que, en un moment o altra, alguna llista de trastorns t’il·luminarà i t’ajudarà a descobrir que és el que, realment, necessites per afrontar aquesta situació. Tens, això sí, la precaució de no apuntar-te a aquests cursos amb aquest company/a per no caure en la temptació, una altra vegada, de quedar-te en alguna gespa suggerent parlant de la vida i perdre’t’ alguna cosa essencial.

La segona cosa que et pot passar és que, davant de la gran ignorància que sents, és que et deixis arrossegar per la corrent que es visqui a l’escola i acabis assumint els seus errors i encerts com a formes pròpies i naturals del fet educatiu. Amb el temps aquesta opció fa que t’oblidis, fins i tot, que vas aprendre unes altres coses i ja no sàpigues que allò que estàs fent ni tan sols ho has escollit. T’oblides que alguna vegada et van parlar d’escoles diferents o de pedagogs que van concebre la institució escolar amb una altra mirada i acabes reproduint tics i inèrcies que assumeixes com a teves.

Però que és el que ens passa exactament a les mestres??? La meva teoria és que, precisament, el problema radica en que som mestres i que, inicialment, hem de deixar de ser-ho.

Continuo l’explicació.

Tu vas amb el cap inflat de coneixements, d’objectius, continguts i procediments però ningú t’ha explicat o la pressió és tan gran que t’has oblidat que el més imprescindible i important a una escola o a qualsevol lloc és que  és un espai de RELACIÓ i que, per tant, abans de ser mestra i abans que els infants siguin alumnes tots i totes som persones i, per tant, ens hem de conèixer, ens hem de donar temps  i, sobretot, ens hem de mirar als ulls i reconèixer en l’altre un individu complet, amb emocions i sentiments legítims.

Assumir aquest fet implica una transformació molt profunda i contundent ja que comporta deixar certes qüestions a un costat per reprendre-les un cop el vincle entre uns i altres s’ha constituït. Una escola construeix història, però sobretot una història de relacions. La  història de les relacions entre els infants i les mestres, entre les mestres i els acompanyants de menjador, entre els acompanyants de menjador i els voluntaris, els voluntaris i  les famílies i entre les famílies i els alumnes (de l’ordre que s’encarregui la sistèmica) com a persones que es miren, es reconeixen i s’accepten.

Un cop això és un fet, tot es va donant a poc a poc, el respecte es va construint en relació a la credibilitat, la seguretat i la confiança en relació a la consistència, la creativitat apareix vinculada a l’acceptació i a l’espontaneïtat i els coneixements esdevenen de les passions compartides.  Però res no apareix ni mereix que aparegui si no ens mirem i ens vinculem com a persones.

En alguna ocasió m’ha vingut alguna família, visiblement i comprensiblement espantada, amb una paper a la mà on apareix un diagnòstic elaborat per un pediatre, psicòleg, psiquiatre o neuropediatra que, sense haver vist ni un sol cop al nen o nena en el seu entorn natural actuant de forma lliure i amb la bíblia de les llistes dels trastorns dels trastorns dels trastornats (el famós DSM-IV que cada cert temps s’amplia encara més i va proveint a les industries farmacèutiques d’ingressos segurs i quantiosos ) a la mà o a la prestatgeria, ha col·locat una etiqueta que, segons ell o ella, determina el que és aquest infant. Davant d’això jo dic sempre “potser ens dóna pistes per ajudar a aquest infant, però jo no deixo de veure al Lluís, o la Carme o el Toni (per dir alguna cosa)” perquè per sobre d’etiquetes i diagnòstics el que més valor té per mi és la relació que tinc amb l’infant en qüestió.

Altres vegades, algú, davant de la cruesa que pot sentir qualsevol quan es posa en evidència que per ser mestre o treballar amb infants t’has de despullar, m’ha dit que se sentia desnaturalitzat sinó podia fer servir una tècnica o una metodologia concreta. I jo, espero que em perdonin els que se sentin al·ludits, però davant d’aquest tipus de comentari em penso que m’expliquen un acudit…perquè com es pot dir això? Desnaturalitzat per no fer servir una tècnica? Si, precisament, qualsevol tècnica té de natural el que jo de finlandesa!!! El que vull dir és que entenc que qualsevol persona estigui habituada o acostumada a actuar d’una forma tècnica concreta, però això no té res a veure amb la naturalitat. Qualsevol tècnica pot ser útil en un moment donat, però sempre i quan la relació i el vincle estigui treballat…sense això tot deixa de ser útil, natural o espontani!!! Per suposat entenc la incomoditat de qualsevol quan et sents despullat i la inèrcia de tornar a posar-te la roba que, fins a llavors, has emprat. Però quan poses per davant les relacions humanes, te n’adones que, en moltes ocasions, la roba que feies servir o bé ara et va petita, o bé ara està mullada o bé ara et dona calor…i, per tant, l’has de canviar.

I ara espero que ningú després de llegir aquest article m’acusi d’anarquista de l’educació ja que sóc la primera a anar a formacions, a xerrades, a visitar escoles, a aprendre tècniques i m’encanten les qüestions clíniques que es vinculen amb l’educació i m’apassiona sentir a bons professionals del gremi de pediatres, neuropediatres, psiquiatres i psicòlegs que, des d’una altra mirada, aborden les dificultats que provenen de la diversitat inherent a l’ésser humà. No obstant, no accepto ni acceptaré mai que cap d’aquestes coses passin per davant de les persones i de les nostres relacions.

Per aquesta raó aprofito per declarar el meu profund i intens enamorament que sento pels meus alumnes i les seves famílies que m’omplen d’energia i vitalitat, per les meves companyes mestres encapçalades per la testa del mio cuore que accepten la meva essència amb alegria, pels acompanyants i les acompanyants del menjador que em revifen amb la seva frescor i la seva presència imprescindible, pel personal no docent que són tot amor i cura i em declaro ferventment enamorada d’un projecte on sóc persona i em relaciono com a tal i això em permet aprendre tot el que puc  i ensenyar el poc que sé amb una passió que no es troba ni es trobarà mai a cap llistat de trastorns ni la pot fer emergir cap tècnica ni metodologia concreta.

I és que la millor manera de ser mestra, és sent i sentint que ets persona i que, com a tal, mires i et reconeixes en les persones que t’envolten.

Font: Cafè Pedagògic

Read Full Post »

Les retallades estan fent que els professionals del sector aquests dies es manifestin en vaga per tal de fer reflexionar al govern de les condicions en que deixen l’educació. És un tema que hem parlat a classe i del qual tots estem afectats.

Us deixo l’article:

Las 92 guarderías de Barcelona abrirán los tres días huelga con servicios mínimos

Barcelona. (EFE).- Las 92 guarderías de Barcelona abrirán sus puertas los tres días previstos de huelga, desde mañana día 8 hasta el día 10, con servicios mínimos, que serán de una persona del equipo directivo y un tercio de la plantilla por centro.

Según informa el Ayuntamiento de Barcelona, el número de personal mínimo será de tres personas en los centros en los que haya tres clases y la misma cantidad en los que tengan cinco clases; de cuatro en los de seis y siete; y de cinco personas de guardia en los que tienen ocho, nueve y diez grupos de niños. Estos servicios mínimos fueron dictados por el Departamento de Empresa y Empleo de la Generalitat, al no llegar a un acuerdo los representantes del consistorio y los convocantes de la huelga, agrupados en la Plataforma03BCN.

Las cifras de mínimos son consideradas “excesivas” por los representantes de la citada Plataforma03BCN, ya que argumentan que no es un servicio esencial y ponen como ejemplo los puentes, en los que no se estipulan guardias. El colectivo de trabajadores protesta por el proyecto de externalización de las guarderías municipales, el aumento de ratios (número de niños por cuidador) y la reducción de las horas de apoyo, que repercutirá, a su juicio, en las criaturas y también en sus condiciones de trabajo.

Una concentración con velas la noche del lunes en la plaza de Sant Jaume de Barcelona será el punto de inicio de la protesta de los trabajadores de las guarderías municipales, han informado fuentes de la Plataforma03BCN.

Font: la vanguardia

Read Full Post »

La generalitat ha creat una pàgina on trobar informació per incentivar la resonsabilitat en els infants, des dels més petits fins als més grans. En ella hi podeu trobar recomanacions pràctiques per treballar amb cada etapa i recursos per seguir aprenent.

Us deixo amb una part de l’article que podeu trobar en aquest link.

Responsabilitat

La responsabilitat és la capacitat que tenen els vostres fills per dur a terme els compromisos adquirits i assumir les conseqüències de les seves accions. Ser responsable exigeix comprometre’s, és a dir, decidir el que s’ha de fer i actuar en conseqüència. La responsabilitat és imprescindible per a ser persones autònomes. Es tracta d’aconseguir que els vostres fills sàpiguen què han de fer i com ho han de fer, a casa, a l’escola, amb els amics, i que ho duguin a terme.

En la nostra societat s’ha estès la idea que per tal que els nens siguin feliços se’ls ha d’evitar dificultats i contrarietats i així, sense voler, se’ls sobreprotegeix. Aquesta actuació impedeix o dificulta el procés d’adquisició de responsabilitats i de maduresa personal tan importants per a la seva formació.

És important potenciar la responsabilitat en un doble àmbit: el personal i el social.

En l’àmbit personal la responsabilitat es pot desenvolupar en diferents entorns (familiar, escolar, amics). Dins de l’àmbit familiar, és bo que els vostres fills participin en les feines de casa com una responsabilitat compartida, és a dir, sabent i comprenent que la feina de casa és cosa de tots els membres de la família. L’encàrrec és una eina educativa, que ajudarà els vostres fills a tenir una actitud madura i responsable. La confiança que els demostreu envers les activitats encomanades els farà sentir més responsables. D’altra banda, la participació en les feines de casa farà que se sentin integrants actius en la família.

Dins l’entorn escolar, la responsabilitat té a veure amb el compromís dels vostres fills amb el seu procés d’aprenentatge i amb l’assoliment dels objectius escolars. En aquest àmbit, la responsabilitat dels nens i joves també té a veure amb l’hàbit d’estudi i amb saber compaginar l’oci amb les seves obligacions.

Pel que fa a l’entorn dels amics, cal que també els nens i joves tinguin una actitud  responsable, que siguin capaços de comprometre’s amb les seves relacions  personals, mantenint una actitud de respecte i sabent posar-se en el lloc dels altres per entendre’ls i ajudar-los.

En l’àmbit social, els vostres fills han d’entendre que formen part d’una societat que els exigeix uns deures, com són la conservació i cura del que és públic, la participació en activitats socials, el respecte i la conservació de la natura, la convivència pacífica…, de manera que si són nens i joves responsables desenvoluparan valors com el compromís i la solidaritat, i esdevindran persones respectuoses amb els altres i amb el medi ambient.

D’altra banda, és important saber que el compliment de les responsabilitats reforça l’autoestima, és a dir, els vostres fills se sentiran satisfets amb ells mateixos pel que han pogut realitzar de manera autònoma i, a la vegada, els proporcionarà una major motivació per iniciar nous reptes.

En general, per fomentar el valor de la responsabilitat en els vostres fills caldria:

  • Donar-los uns encàrrecs concrets i adequats a la seva edat i característiques personals.
  • Reflexionar amb ells sobre les accions o responsabilitats que han d’assumir i per què, concretar-les, escriure-les i fer-ne un seguiment.
  • Ser exigents amb les seves responsabilitats diàries, però també saber-les valorar. No cal, però, que aquest reconeixement es converteixi en un premi material.
  • Mostrar-los confiança quan els encomanem alguna responsabilitat.
  • Marcar normes de conducta per aconseguir ajudar-los a complir les seves responsabilitats.
  • Potenciar l’autonomia personal en els vostres fills i deixar-los que siguin ells mateixos els qui resolguin les pròpies dificultats, evitant actituds sobreprotectores que impedeixin el desenvolupament d’una conducta responsable.
  • Ensenyar-los a conèixer les pròpies capacitats i límits perquè sàpiguen en què es poden comprometre.
  • Ajudar-los a reflexionar abans d’actuar i fer que s’adonin de les conseqüències de les seves accions.
  • Ensenyar-los a ser perseverants i pacients davant les dificultats i no buscar resultats immediats.
  • Ajudar-los a corregir els errors aprenent de les pròpies accions i a entendre el fracàs com una part de l’aprenentatge.
  • Ensenyar la responsabilitat a partir de contes, històries i llegendes exemplificadors.
  • Ser un model positiu per als vostres fills. Els nens i joves sovint imiten els pares o els tenen com a referents.

Read Full Post »

Retallades a l’educació

Us poso un article sobre les retallades a l’educació, i que per tant influirà el futur de tots:

Wert dóna via lliure a l’ampliació del 20% de les ràtios

dimarts , 10/04/2012

JOAN FAUS. Madrid.

El ministeri d’Educació modificarà la llei per donar més flexibilitat a les comunitats autònomes i fer possible l’estalvi de 3.000 milions en ensenyament anunciat pel govern espanyol.

La retallada es concretarà en sis mesures, presentades avui pel ministre als responsables d’educació de totes les comunitats autònomes:

1. Augmentar un 20% el nombre d’alumnes per classe (passant del màxim actual de 25 a 30, a primària, i de 30 a 36 a secundària).

2. Augmentar les hores lectives dels professors, fins a un mínim de 25 hores a primària i 20 a secundària (ara el màxim és de 25 a primària i 21 a secundària).

3. Establir un nou pla de substitucions de professors: el centre ha de cobrir la plaça els primers deu dies de baixa i a partir d’aleshores se n’ocupa l’administració. No es cobriran les baixes del professorat de menys de dues setmanes.

4. Deixar que cada centre pugui oferir només batxillerat de ciències o lletres.

5. Suspendre l’obligació de fer els nous mòduls de Formació Professional de 2.000 hores.

6. Congelar o reduir els complements retributius als professors.

Les mesures s’aplicaran el curs que ve i, segons el ministre José Ignacio Wert, tenen un ampli suport. Com a mínim, sembla que les aplicaran les autonomies governades pel PP.

No obstant, la consellera d’Ensenyament de la Generalitat, Irene Rigau, ha advertit ja que tres de les mesures envaeixen competències catalanes. Es referia a l’ampliació dels horaris dels professors, canvis en el pla de substitucions i l’eliminació de complements retributius.

“Del cafè per a tothom podem passar al cafè descafeïnat per a tothom”, ha dit Rigau en declaracions als periodistes després de la reunió, abans d’afegir: “No podem acceptar que se’ns retoquin competències”. La consellera ha advocat per “vetllar perquè no hi hagi un desmantellament de les competències” i ha avançat que la Generalitat presentarà una sèrie d’observacions per limitar els efectes sobre les competències d’aquestes mesures que formaran part d’un decret llei que l’executiu espanyol té previst presentar aquest divendres. L’objectiu del govern català és que les mesures que vulneren les competències “no siguin d’obligat compliment”.

Rigau ha subratllat que cal analitzar els detalls de les mesures abans de prendre una decisió sobre el tema, però ha deixat oberta la possibilitat d’acudir als tribunals. “Hi haurem de recórrer si envaeixen competències”, ha dit. “Estudiarem quines coincideixen i quines no, quines mesures ja han estat aplicades i es poden compensar, si hem fet més deures no n’hem de sumar [més] sinó demostrar que ja estem lluitant contra el dèficit”, ha afegit. La consellera ha assegurat, a més, que a la reunió “no s’ha parlat de com repartir” els 3.000 milions en retallades en educació per part de les comunitats.

Wert desafia Rigau a portar-ho als tribunals

Rigau ha dit que el Govern estudiarà si porta les mesures als tribunals. El ministre Wert no hi ha donat més importància i ha dit en la roda de premsa posterior, sense citar ningú: “Ja coneixen el camí, poden recórrer les mesures si creuen que vulneren competències”.

Els consellers de les sis comunitats autònomes que no governa el PP han conegut aquestes mesures durant la reunió d’avui, mentre que la resta ja les coneixien prèviament, segons han explicat les mateixes fonts de la conselleria de Canàries.

Wert assegura que són “mesures realistes” i que “no suposen un perjudici directe a l’ensenyament”. El consell de ministres modificarà la llei aquest divendres.

Font: aramestres

Read Full Post »

Una companya vostra m’ha passat un vídeo molt interessant que explica la importància de l’etapa dels 0 als 6 anys i el paper de l’escola infantil durant aquests primers anys de vida.

http://blip.tv/aire/educaci%C3%B3n-infantil-seis-a%C3%B1os-claves-para-una-vida-3281762

Read Full Post »

Fòrum sobre Educació a Òdena

Un companya vostra m’ha fet saber que el pròxim dissabte 17 de Març de 17h a 19h de la tarda faran un Fòrum sobre l’Educació anomenat “Infants avui, adults demà”, a la sala de Plens de l’Ajuntament d’Òdena.

El Fòrum consistirà en dues parts. En la primera part parlaran tres professinals del món de l’educació: l’ Elisabet Farrés (Institut Pere Vives Vich), la Cristina Segura ( Llar d’Infants El Molinet de Vilanova del camí), la Glòira Aguilera ( CEIP El Castell d’Òdena) i la Montserrat Oliva.
La segona part servirà pel torn de paraula per establir un diàleg entre tots els assistents.

Per qui li pugui interessar hi haurà servei de guarderia.

Si podeu anar ja ho sabeu, us deixo el prospecte:

Fòrum

Ajuntament d’Òdena

Read Full Post »

MESTRES

Avui han fet un d’aquells reportatges que et venen ganes de treballar, de tornar a la classe i fer coses… ser mestre!

A TV3 s’ha estrenat un documental de 10 capítols que tindrán lloc cada dimarts al vespre. Avui han començat el primer, sota el títol de Ser mestre, com i per què?

Hi han hagut algunes escenes una mica utòpiques i ideológiques, però també s’han dit coses molt interssants, coses que s’han de recordar cada dia que treballes, doncs és important saber que un mestre ha de ser vocacional, però també necessita passió, paciència, iniciativa, ganes d’escoltar, ganes de treballar, motivació,…

Abans de ser-ho però, és important implicar-se molt abans en el món educatiu, on hi ha camps, com el lleure, que permeten als joves adquirir experiències que no podrán aprendre enlloc. Perquè no provar-ho?

Però en qualsevol àmbit és clau saber que els infants són la societat del futur, i això ens ha de fer reflexionar sobre la nostra tasca, la qual és diária, constant i com bé s’ha dit: no quan s’acaba amb l’horari laboral, és una feina que continua, que portes dins.

Per acabar recordar la frase final que ha dit en Joan, el mestre d’infantil: Hi han moments durs… però la meva feina m’aporta felicitat.

Espero que amb aquest documental i els propers que vindrán us vinguin més ganes de ser futurs mestres i educadors.

Us deixo el link aquí: http://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/3928590

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »