Aquest és el títol del documental que el diumenge passat van fer al programa 30 minuts on paralaven sobre l’Educació a Corea del Sud, els quals són dels primers en alguns aspectes de l’informe PISA, d’on nosaltres no hi sortim ben parats. En el reportatge expliquen molt bé el sistema educatiu del país i la implicació dels estudiants i les famílies a l’educació, doncs aquesta suposa un repte per a tots i amb resultats acadèmics molt positius, doncs el 80% dels alumnes acaben anant a la universitat. Però els aspectes socials ho són tant?
Us el deixo aquí per què el pogueu veure, crec que és prou interessant:
http://www.tv3.cat/videos/3898594/El-preu-de-ser-els-primers
Actualment aquest enllaç ha caducat i es pot veure aquí:
http://www.dailymotion.com/embed/video/xnrj42
El preu de ser els primers por JuliaGrau
Un altre model de exigència educativa per obtenir els objectius establerts pel futur de cada estudiant, potser massa exagerada i portada a uns límits dèspotes, arribaran a tenir una societat en la qual i mancarà l’afectivitat i empatia, importants per qualsevol individu.
Demà farem el debat a l’aula, serà interessant!!!
M'agradaM'agrada
Ens ha sorprès molt a tots, però crec que el principal motiu pel qual estem aquí aprenent en aquest curs, es que els nens han de tenir una gran infantesa envoltada de contes, cançons, joc tot educativament si, però és la gran i millor forma de aprendre.
Aquests nens s’estan perdent tota una vida….
M'agradaM'agrada
Jo crec que té el seu punt d’exageració i al mateix temps s’en pot extreure el fet de que en la nostra cultura ens falta més sacrifici i esforç per aconseguir les coses.
M'agradaM'agrada
Em fan molta pena aquest estudiants.Són una mena de robots preparats per fer això i res més fins a arribar a aconsseguir el seu objectiu(bueno,l´objectiu dels seus pares).El pitxor de tot això és que ells de grans buscaran el mateix pels seus fills.
Aqui si alguna cosa hauriem de copiar seria el seu sacrifici i la seva obstinació,però no fins a aquests extrems.
M'agradaM'agrada
Crec que el sentiment més precís amb el qual podria definir aquest vídeo, es pena!
Pena perquè els tracten com a màquines, pena perquè no veuen més enllà dels estudis, pena perquè no tenen vida social, pena perquè no són feliços i a causa d’això molts dels estudiants s’acaben suicidant.
Potser la qüestió més important és arribar a un terme intermig, ni tant ni tant poc!
M'agradaM'agrada
Aquest vídeo només em va aportar tristesa. Veure nens tan petits amb respostes com: prefereixo estudiar a jugar,…, no és una resposta d’un infant.
En la meva opinió, crec que és molt injusta la vida d’aquests nens, no tenir una joguina, no poder interaccionar amb altres nens per jugar, no saber que es que li expliquin un conte, entre moltes altres coses importants de la pròpia infància.
No respecto la cultura que tenen en l’àmbit educatiu, com ells segurament no deuen fer amb la nostra.
És molt poc valoratiu veure un nen sense infància. La vida té unes etapes i allà se les salten totes.
M'agradaM'agrada
Em va impactar molt aquest vídeo. Vaig sentir impotència i molta llàstima pels estudiants perquè només viuen per estudiar i no tenen temps per fer res més, quasibé no surten de casa els caps de setmana. Tenen un horari molt estricte i no tot s’acaba quan acaben l’horari lectiu, a més tenen un mun de classes particulars.
Des del meu punt de vista, jo no podria viure així, lluitant “pel preu de ser els primers”.
M'agradaM'agrada