Avui hem començat a classe d’Expressió de 1r un tema molt interessant però alhora desconegut per la ciència: la Dislèxia. Aquest trastorn que afecta l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura sense que hi hagi deficiència itel·lectual, motriu o sensorial.
Aquí us deixo una entrevista que li van fer a una psicòloga de Girona que parla clarament del què és la Dislèxia. (Comença a partir del min. 10)
Advertisements
He vist l´entrevista i trobo que una persona amb aquest trastorn ha de patir bastant perque moltes de elles tenen un coeficient bastant alt i suposo que tenir aquesta limitació ha de ser molt dur per elles.
Penso que se les hauría de valorar molt per l´esforç tant gran que han de fer moltes d´aquestes persones per sortir endavant i aconseguir coses importants.
M'agradaM'agrada
He trobat molt interessant aquesta entrevista per tota l’informació que conté i també per la manera tant planera d’explicar-ho tot,així es pot entendre millor.
M'agradaM'agrada
Trobo molt interessant aquesta entrevista.
Un punt que m’ha sorprès és que la dislèxia sigui mitjanament hereditària.
L’explicació de què és la dislèxia, és molt entenedora i es compren molt bé. També mostra o ensenya de com es deu afrontar o que fer davant aquest cas.
Així he entès una mica millor, el significat de dislèxia.
M'agradaM'agrada
La dislèxia, una gran desconeguda!
És dur ficar-te a la pell d’una persona amb dislèxia, sabem que no es una deficiència motriu, intel•lectual o sensorial, però encara no sabem d’on prové i el perquè. El que si que sabem és que tenen una falta de coordinació, que son impacients, que per ells prestar atenció o concentrar-se suposa un sobreesforç, que s’enfaden sovint, que no tenen conte de les seves coses i una llarga llista més de fets semblants.
Tot i així, aquets nens són iguals que qualsevol altre que no tingui cap trastorn, nens amb ganes de aprendre que es tenen que esforçar el doble per poder arribar a assolir coneixement. També hi ha que tenen associat hiperactivitat, dèficit d’atenció o trastorns en les conductes i altres que tenen un coeficient intel•lectual alt. Però per la resta de persones que no coneixen aquest trastorn són “nens dolents sense ganes d’aprendre”. (Esperem que algun dia ens puguin contestar moltes de les preguntes que ens fem els familiar de nens amb dislèxia)
D’altra banda, donar forces a tots els nens/es que pateixen dislèxia i als familiar, perquè amb esforç arriben a llegir i escriure com qualsevol altre persona!
M'agradaM'agrada
Tal i com ens comenta la Yara, fins al moment poca gent parla de la dislèxia … tot i que hi ha un percentatge elevat de nen/nes que el presenten. Vam tenir la gran explicació d’un cas real gràcies a la nostra companya que ens va explicar com ho vivia com a familiar propera i tot els detalls de la dislèxia, ens va contestar tots els nostres dubtes i ens va servir de gran ajuda perquè va ser un tema explicat des d’un altre punt de vista.
M'agradaM'agrada